Un conte de Temps de Flors Girona 2018,

per Oriol GC (el gendre de Can Juandó)

Una flor no fa estiu, ni dues primaveres. Però néixer amb una flor al cul ajuda, ja sigui primavera, estiu, tardor, o hivern. Ho dic amb coneixement de causa, ja sigui de flors naturals com de figurades. Ara sabreu què em va passar un dia que se’m va ocórrer d’anar a passar el dissabte a Girona.

Diuen que al maig, cada dia un raig. Doncs al maig a Girona el que va a raig no és l’aigua, sinó les flors. Exèrcits de flors prenen en so de pau les muralles de la ciutat, i ocupen carrers, patis, parets i pedres.  N’havia sentit a parlar d’amics i coneguts, així que vaig fer un cop de cap i m’hi vaig passar. Però com que sóc tocatardà, vaig arribar a l’hora de dinar. Quan vaig buscar taula, vaig trobar-me que els bars i restaurants eren plens com un ou, i no s’hi cabia enlloc.

Com que en aquelles èpoques anava més aviat curt d’armilla, vaig fer cap a una carnisseria del carrer nou, on per pocs diners vaig quedar la mar de bé. O millor que bé, perquè la filla de l’amo, eixerida com un pèsol i maca com una flor, em va dir que m’acompanyaria a fer la visita a les flors, que m’ensenyaria les exposicions a migdia, quan tothom se’n va a un lloc o un altre a fer un recés.

I a fe que em va fer una visita ben lluïda. Entre mos i mos del plat cuinat, ella que es va deixar ficar mà, i una cosa va dur una altra, i una altra va dur més enllà, que ja fa nou anys que la filla del carnisser em té a casa, i el seu pare encara va amb el lliri a la mà. El pobre home suposo que es pregunta si aquest noi tan simpàtic no ha trobat l’hora de marxar.

Poc us he parlat de les flors, i menys de la ciutat, però dir-vos que Girona és maca és fer poc honor a la ciutat. Perquè Girona m’enamora. I quan un està enamorat, tot són flors i violes. Per això el temps de flors es dóna a Girona, i enlloc més al món. Potser no hi trobareu una pubilla com jo, però la visita us deixarà un bon sabor. I si amb el sabor no en feu prou, pareu i feu-hi un mos.

Ah, me n’oblidava! Per aquelles persones que no us agraden les flors, de més verdes en maduren, i sapigueu que el primer que cull la flor, se n’emporta l’olor.